miércoles, 24 de noviembre de 2010

TOT S'HI VAL

El soroll agonitzant del silenci i tot allò que ens és desconegut crea una frisança en les contants de passió, d'odi, d'entrega i de solidaritat que, pel que diuen, són comunes a tot el món.
L'invent més emocionant és el repertori de paraules i les regles que les governen, perquè l'essència humana està feta de paraules. Pels fidels d'una fé forta, fins i tot Déu va parlar, i amb tanta vehemència que el seu verb es va fer carn i va habitar entre nosaltres. En canvi, els homes, en una societat en la que la realitat és líquida i tot s'hi val, diuen que una cosa és certa encara que sigui falsa amb un somriure perquè total, tot s'hi val.


3 comentarios:

Carles Garcia Guinda dijo...

Ja fa temps que no crec en Deu ni en Deus. Sobre la humanitat... suposo que cada vegada soc més misàntrop (de manera selectiva, of course) M'agrada molt aquella cita de l'agent Smith a "Matrix" on afirma que la humanitat no actua com una espècie animal sinó més aviat com un virus. Cada vegada estic més convençut que l'agent Smith tenia molta raó. Per cert, percebeixo un cert desencís (per dir-ho finet) en els teus darrers escrits. Entren en contradicció amb el teu somriure habitual... ;)

Anónimo dijo...

"la realitat és líquida i tot s'hi val"
Bona frase, però que molt bona. Suposo que penses que la realitat és el petit moment que hi ha entre passat i futur que no té temps ni d'esvair-se. Compares o confons (lícitament, i amb bon ull) realitat i present. O crec entendre això. Aquesta conclusió es patrimoni dels signes de foc, dels que tu n'ets un exemple molt clar. Referent a que tot s'hi val.... ja seria més discutible. Però incorporo aquesta frase al meu repertori, fa per a mi. Ets moooolt gran Mercè.

Mercedes dijo...

Gràcies a tots dos pels comentaris i pel seguiment...Carles, potser sí estigui una mica decebuda de la espècie humana i començo jo també a ser més aviat agnóstica. Però la vida és generosa i no perdo el somriure :-).
Anònim....gràcies, en el teu anonimat crec que em coneixes molt bé.
Una abraçada a tots dos.