Sota la frisança del diumenge...

Sota la frisança del diumenge puc trobar un recer al meu desarrelament emocional transplantat d'una cultura freda i feixuga a una altra més tendra i calenta que sento al meu costat com si m'hagués parit.

El desassosec d'una manca d'identitat parpelleja en vermell enfurismant un caràcter sense definir.

Indefugible d'un temps que no tornarà mai més m'em barallo amb els meus forassenyats rampells.

L'enyor d'una terra que no m'ha vist crèixer i d'una llengua que no ha sigut el meu primer sistema de signes per interioritzar els conceptes d'un món tot nou, pot confrontar opinions oposades i d'això en surtirà un criteri, que obrirà clarianes en el meu embús identitari.

La paciència serà el meu aliat en aquesta lluita interna i personal amb mi mateixa, serà el mètode eficaç, malgrat estigui en desús, per poder suportar els mals dels dubtes existencials amb fortitud.

Àpali!!!