FULLEJANT BARCELONA

La llum de Barcelona s'entortolliga entre els dubtes i les fragilitats d'un ésser dependent de si mateix que comença una cursa cap a un destí, que com tots els destís, té la seva projecció en el futur, que com tots els futurs està ple d'incerteses i de desitjes.

La grisor de Bilbao fa figa al present d'un passat que com tots els passats no té cap sentit sense el futur.

Fullejant Barcelona, descobreixo que la piuladissa dels pardels que descansen sobre les branques dels arbres i dels nens que surten d'un col·legi consagren una existència sinuosa que serpenteja i flameja en un present que resisteix la inclemència del pas del temps que un demà rovellerà la bellesa impertèrrita de la naturalesa.

Els olors de tardor del mediterrani em xiuxejen una benvinguda fresca amb l'embruix dels éssers vius que et comprenen sense la necessitat de dir res més del que transmet la mirada.

Pels carrers de l'Eixemple un nen es queda palplantat davant a la cridanera il·luminació que s'adivina a les fosques i ens apropa al Nadal, decora l'edifici d'un gran magatzem que no ha sigut dibuixat per la má de Ildefonso Cerdà.

Comentarios

Entradas populares