domingo, 17 de octubre de 2010

L'ANIMA DE LA LLUM

Quan la nit adormida al nostre costat no ens desperta
i el dia fa costat a una llum eixerida que ens vigilia,
i sento el batec del teu cor que es petoneja amb el meu alé,
avesat a l'adotzenada por de patir una vida enxampada
en la forassenyada dringadissa de les basardes.

D'ençà d'aleshores esbrino aquest amor,
que en safata d'or em presenta la nuesa
d'un ànima que neix de la claror,
d'un ànima que es desperta sota l' escalfor
d'una llum que panteixant ens allunya
de la soporífera foscor.


Mercedes Lázaro

No hay comentarios: