FELICITATS ALS LECTORS
Esperant és el gerundi del verb esperar i al capdavall té relació amb el mot esperança que està socialment lligat amb el color verd.
Aquests dies de tardor en els que també a la plujosa Bilbao el sol enfollit ens il·lumina amb un encegament estiuenc, apareix més palesament l'inexpugnable camí envers l'estació de la foscor en la buidor dels parterres públics on els nens ja no hi són perquè ara omplen de color i càntics celestials els murs dels col·legis.
Tard o d'hora el fred ens farà endur bufandes, barrets, i tota mena de roba d'abric que ens protegeix amb cura maternal de les malures que agafem quan de forma sobtada ens ensopeguem amb els canvis de temps.
Any rere any, malgrat els desitjos de molta gent que no vol allunyar-se dels alegres dies de l'estiu, arriba la tardor amb el vent i la pluja, que és una mena de drecera, al bel mig de les inclemències metereològiques, que fa cap a l'hivern.
Esperem, doncs, que l'arribada inevitable de la foscor sigui com una mena d'espelma que va cosumint pam a pam la llarga claror estiuenca, i no pas un pas selvatà i punyent que sorgeix com una bufetada inesperada.
L'esperança ens fa costat quan ens trobem enxampats perquè hem deixat de estar a l'aguait.
Els que com jo, sóm de la generació del 75, hem viscut pràcticament fins de petits envoltats de tota mena d'aparells virtuals, i aixó fa que de vegades hàgim de reflexionar sobre el mot esperança perquè tenim una tendència a barrejar realitat amb virtualitat i si hem interioritzat molt bé que un programa informàtic es pot apagar amb un ximplet "clic", hem de comprendre i assimilar que no podem fer la mateixa cosa amb la realitat perquè dins d'aquest vital concepte existeix l'esperança de viure, per sort, la realitat no es pot treure de a sobre punxant amb el ratolí del ordinador tot allò que té caràcter impredectible.
Bé, tot això m'ha vingut al cap per desitjar-vos a tots els que us agrada llegir els meus escrits i seguir pam a pam sense fer-vos l'orni el meu aprenentatge del català, uns feliços dies festius en el proper pont del Pilar, hem de tenir l'esperança de ser feliços i de gaudir dels moments que ens ofereix la vida amb generositat.
Aquests dies de tardor en els que també a la plujosa Bilbao el sol enfollit ens il·lumina amb un encegament estiuenc, apareix més palesament l'inexpugnable camí envers l'estació de la foscor en la buidor dels parterres públics on els nens ja no hi són perquè ara omplen de color i càntics celestials els murs dels col·legis.
Tard o d'hora el fred ens farà endur bufandes, barrets, i tota mena de roba d'abric que ens protegeix amb cura maternal de les malures que agafem quan de forma sobtada ens ensopeguem amb els canvis de temps.
Any rere any, malgrat els desitjos de molta gent que no vol allunyar-se dels alegres dies de l'estiu, arriba la tardor amb el vent i la pluja, que és una mena de drecera, al bel mig de les inclemències metereològiques, que fa cap a l'hivern.
Esperem, doncs, que l'arribada inevitable de la foscor sigui com una mena d'espelma que va cosumint pam a pam la llarga claror estiuenca, i no pas un pas selvatà i punyent que sorgeix com una bufetada inesperada.
L'esperança ens fa costat quan ens trobem enxampats perquè hem deixat de estar a l'aguait.
Els que com jo, sóm de la generació del 75, hem viscut pràcticament fins de petits envoltats de tota mena d'aparells virtuals, i aixó fa que de vegades hàgim de reflexionar sobre el mot esperança perquè tenim una tendència a barrejar realitat amb virtualitat i si hem interioritzat molt bé que un programa informàtic es pot apagar amb un ximplet "clic", hem de comprendre i assimilar que no podem fer la mateixa cosa amb la realitat perquè dins d'aquest vital concepte existeix l'esperança de viure, per sort, la realitat no es pot treure de a sobre punxant amb el ratolí del ordinador tot allò que té caràcter impredectible.
Bé, tot això m'ha vingut al cap per desitjar-vos a tots els que us agrada llegir els meus escrits i seguir pam a pam sense fer-vos l'orni el meu aprenentatge del català, uns feliços dies festius en el proper pont del Pilar, hem de tenir l'esperança de ser feliços i de gaudir dels moments que ens ofereix la vida amb generositat.
Comentarios