martes, 12 de octubre de 2010

DIES DE PLUJA

Els camins pocs transitats de l'ànima són racons amagats i ocults.
Sota la pluja amoixada pel vent que arriba sense gaire esforç, a peu de carrer, les certeses s'esmicolen sense remei.
Els somnis faran perdurables les hores del passat que deixa enrere paraules i silencis, preguntes i respostes.
La vida de la meva ciutat, es presenta com una llarga realitat feixuga que s'interposa entre nosaltres i la grisor d'un cel àvid de clarianes.
Els fonaments de la fe en la profunditat de la existència donen una embranzida cap a la llum que brilla amb l'intensitat dels convençuts.
El camí se'ns ha fet curt dins d'un llarg espai temporal.
Estem esgotats perquè no hem deixat de caminar cap a un destí on l'esperança és inesgotable.

No hay comentarios: