lunes, 4 de octubre de 2010

AL MERCAT DE ST. JOSEP, LA BOQUERIA (BARCELONA)



Els mercats són punts de trobada que em criden l'atenció, són llocs que m'agraden perquè no sols condicionen la nostra compra domèstica sota la norma del bon gust i la moderació, sinó que també tenim l'oportunitat de ensopegar-nos amb gent normal que traginen amunt i avall amb les costums tradicionals, com les dones dedicades tota la vida a la feina de cuidar la família, que esbufen perquè es volen obrir pas entre els turistes desenfeinats i entretinguts amb els colors de la fruita i la verdura fresca que llueixen els pagesos al mercat.

Amb la llum d'un matí gairebé caribeny he arribat al mercat de St. Josep, La Boqueria, a Barcelona, he vist senyores que carregaven la compra en un carret i després intentaven fugir dels visitants estiuencs que s'afegeixen a darrera hora com un gotim de pluja que penja d'un fil tens.
Al mercat he vist homes i joves (nois i noias) mirant com qui mira el centre del món, la llista de la compra per no oblidar res del que li han encomanat a casa.
Al mercat he vist un nen que agafat a la falda de la mare , que tria la millor fruita, dibuixa mig somrís quan li faig l'ullet.

Guaitant el mercat he pogut contemplar tota mena de mercaderia arrenglerada i disposada conformant una imatge de postal. Al seu entorn, he vist a un parell de pams un noi que s'esfumava entre les senyores recolzades sobre el carret, passava a prop al nen agafat a la mà de la mare i li perdia la pista darrere els formatges el·laborats per gent especialitzada sota tota una una normativa vigent, probablement fugia perquè hauria agafat alguna cosa que no era de la seva propietat, és el que tenen els mercats que cal anar amb compte amb el moneder, així diu una senyora que fa temps que no té vint anys i que frequenta el mercat cada matí des de que era jove.

Al mercat, he arribat a la conclusió, que tard o d'hora hauré de comprar-me un carret per la compra i barrejar-me cada matí amb les dones que no tenen temps per parar-se a mirar els colors vius d'una fruita d'imatge de postal.


Gent Normal. Manel.

2 comentarios:

SmallTour dijo...

Hola Mercedes, tens un Bloc molt xulo.
Recordo haver fet un comentari en aquesta cançó tant maca dels Manel. Concretament vaig adjuntar la traducció a un comentarista que la demanava.

Mercedes dijo...

Gràcies Small Tour!!!