martes, 21 de septiembre de 2010

REFLEXIONS DE TARDOR



Una llum vermell fa pampagolles al meu cervell de pubilla. M'aixeco d'un cop i me'n adono que avui és veintiún de setembre.
Contemplo per la finestra de casa meva com l'estiu lluita amb unglots d'un cel blau i net, amb un sol rodó i brillant que escalfa els vidres de la meva finestra, contra la tardor que inexpugnablement avui comença, i prenuncia que aviat ens trobarem envoltats de castanyes, fages i el cant dels pitroigs.
Els groguencs colors tardorals ens faran més al·legres els matins grisos que enfosqueixen el dia a dia quotidià.
Els freds tardorals, pintats amb els colors de la terra arribaran farcits d'un vent que anirà esborrant les nostres petjades, aquelles que anem deixant pels camins enfangats del feinejar diari, i pels camins amarats de llàgrimes de rosada.
Els camps es desgranaran en grans trossos de terra esponjosa disposada a hivernar.
El bestiar tornarà a dormir en les granges.
Els patis d'escola s'ompliran de nenes que faran giragonses amb els patins i els nens jugaran a imitar als seus ídols del Barça.
La tardor m'agrada perquè té la capacitat de transmetre'm il·lusions, anhels i idees. Dins del bucle que m'he creat m'ha sortit una pregunta, si la moderació és sinònim de renúncia i sacrifici, si el gris és el color que mana el món. Potser que mossegar-se la llengua faci mal però sigui necessari sovint.
Serà millor que no l'hi doni voltes, trucaré a La Nit dels ignorants i segur que hi haurà algun oient-ignorant que ho sàpiga.

No hay comentarios: