lunes, 13 de septiembre de 2010

A LA TARDOR


S'acaba l'estiu com intentant esvair els cels blaus i les riuades acolorides de forasters que pugen i baixen pels carrers dels pobles els dies estiuencs.
S'acaba l'estiu i arriba la tardor amb dies de calitja. Els pares tornen a acompanyar als nens a l'escola que desprèn olors de llapis i de llibres.
Les buides ciutats s'omplen d'olor de motor espetegat dels vehicles de tota mena i les fulles dels arbres volen tintinejant entre les branques d'aquestes estructures ramificades cobrint les voreres d'un groguenc color que els nens més curiosos agafats de la mà de la mare miren de reüll.
La tardor és un reguitzell d'ombres i camins que presagia canvis de temps sobtats sota un cel raspós.
La tardor, amb to sec i punyent, deixa traspuar una llum daurada sobre el cap distret dels vianants enfeinats, que traginen amunt i avall per la ciutat.
La tardor és època de grans brogits i d'insondables silencis en aquest món enfollit que s'agafa a la rutina com si fos el darrer salvavides.

No hay comentarios: