BALLANT A LA ANTILLA SALSA
De vegades, els records s'esgoten amb el pas del temps quan el sol deixa de brillar a l'horitzó, o perquè el dia a dia quotidià enfosqueix el nostre cervell amb una calitja que fa olor de fang i de molsa. Amb el pas del temps la memòria va trepitjant les petjades de l'oblit.
La passada matinada de divendres a dissabte va girant dins del meu cervell, és un passat que continuo mastegant perquè em va deixar un regust molt bó. La meva participació en el programa "La Nit dels ignorants" fa part d'un degoteig constant de situacions que no es volen perdre en l'oblit del passat.
La matinada de divendres a dissabte del dos mil deu vaig conèixer també un lloc ple d'alegria, un lloc on la riquesa de colors no s'amaga sota la grisor. En aquest present m'agrada viatjar al passat on descansen els meus records i fruir dels colors i les olors que vaig veure i sentir.
A la ciutat de Barcelona quan s'apaguen gairebé totes les llums, quan es callen tots els aparells, quan el cel es torna negre i espurnejat d'estrelles tímides i intermitents brolla un local nocturn on el clapoteig esporàdic d'unes sabates o fins i tot d'uns peus nus sobre el paviment, trenquen el llarg silenci dolorós i captiu, és la continuació de la llum, del color, és l'excepció que confirma la regla de tots els silencis. Es tracta d'una discoteca anomenada "La Antilla Salsa", especialitzada en música llatina. En aquest lloc es respira un ambient pacífic i tranquil com el caràcter dels habitants del carib.
Crida l'atenció la varietat de parelles de ball que es van formant i la professionalitat amb la que mouen llurs cossos a ritme de merengue o de bachata. Els homes, negres, blancs, mulats estenent la mà trien una dona i la mateixa cosa fen elles però és més habitual que sigui l'home a donar l'embranzida a la noia cap a la pista de ball.
Els meus primers passos en aquesta mena de ball els he aprés de la mà d'en Xavier Solà, que a més de ser un professional de la comunicació, ho és també del ritme llatinoamericà.
M'ha agradat verificar com la gent també es pot divertir de nit de manera saludable.
Mentre feia giragonses i intentava trepitjar el raïm imaginari amb els meus peus per poder adaptar-me al ritme del "merengue", sentia les olors dels cossos ballant, dels cabells deslliurats de les noies que donaven ritme sense parar a les sabates enllustrades, podia veure de reüll tot un ventall humà de colors que m'envoltava.
La vida és un interval de temps que comptem amb les eines que tenim a mà, i aquest local nocturn de Barcelona és una eina que m'ha fet anar a dormir amb el cor alegre en un interval de temps, en la matinada del divendres al dissabte a la nit.
La passada matinada de divendres a dissabte va girant dins del meu cervell, és un passat que continuo mastegant perquè em va deixar un regust molt bó. La meva participació en el programa "La Nit dels ignorants" fa part d'un degoteig constant de situacions que no es volen perdre en l'oblit del passat.
La matinada de divendres a dissabte del dos mil deu vaig conèixer també un lloc ple d'alegria, un lloc on la riquesa de colors no s'amaga sota la grisor. En aquest present m'agrada viatjar al passat on descansen els meus records i fruir dels colors i les olors que vaig veure i sentir.
A la ciutat de Barcelona quan s'apaguen gairebé totes les llums, quan es callen tots els aparells, quan el cel es torna negre i espurnejat d'estrelles tímides i intermitents brolla un local nocturn on el clapoteig esporàdic d'unes sabates o fins i tot d'uns peus nus sobre el paviment, trenquen el llarg silenci dolorós i captiu, és la continuació de la llum, del color, és l'excepció que confirma la regla de tots els silencis. Es tracta d'una discoteca anomenada "La Antilla Salsa", especialitzada en música llatina. En aquest lloc es respira un ambient pacífic i tranquil com el caràcter dels habitants del carib.
Crida l'atenció la varietat de parelles de ball que es van formant i la professionalitat amb la que mouen llurs cossos a ritme de merengue o de bachata. Els homes, negres, blancs, mulats estenent la mà trien una dona i la mateixa cosa fen elles però és més habitual que sigui l'home a donar l'embranzida a la noia cap a la pista de ball.
Els meus primers passos en aquesta mena de ball els he aprés de la mà d'en Xavier Solà, que a més de ser un professional de la comunicació, ho és també del ritme llatinoamericà.
M'ha agradat verificar com la gent també es pot divertir de nit de manera saludable.
Mentre feia giragonses i intentava trepitjar el raïm imaginari amb els meus peus per poder adaptar-me al ritme del "merengue", sentia les olors dels cossos ballant, dels cabells deslliurats de les noies que donaven ritme sense parar a les sabates enllustrades, podia veure de reüll tot un ventall humà de colors que m'envoltava.
La vida és un interval de temps que comptem amb les eines que tenim a mà, i aquest local nocturn de Barcelona és una eina que m'ha fet anar a dormir amb el cor alegre en un interval de temps, en la matinada del divendres al dissabte a la nit.
Comentarios
Juan Manuel
Una abraçada
Cándida Pérez Martínez o Josep M Canals Ferrarons.Si et vols counicar amb mi, fes-ho a: jmcanals@hotmail.es (no per facebook.M'agradaria parlar amb tu.