AGOST

Agost és el mes triat per molts de nosaltres per agafar vacances. Agost és un dia de platja per molta gent i un dia de platja d'agost és un dia de sol rodó i ardent, és un dia en el que els nens construeixen castells de sorra vigilats pels ulls d'uns pares o d'uns avis. Agost és una ciutat buida i en silenci, les vacances es porten el soroll de la quotidianitat a les platjes, a les muntanyes i a tots els indrets que a l'hivern gaudeixen de la pau i la tranquil·litat dels dies de rufa.
La platja a l'agost no té la mateix olor que al gener o al febrer, a l'agost la platja canvia el flaire de la salabror per la sentor que ens arriba de retruc, trepitjan els nostres nasos, de les cremes que any rere any hem de canviar si volem una bona protecció solar.
Agost és el mes en el que els transportistes, cansats de l'aire condicionat i treient el braç per la finestra viatgen per les carreteres del món acompanyats dels cotxes carregats dels trastos dels turistes més o menys aventurers.
Agost és un respir pels treballadors que amb la dignitat que els dona el treball, necessiten conquerir la desconnexió de la feina.
Però agost també és un bocí d'absència perquè a l'agost hi ha gent que ens deixa, com fa anys i panys el meu avi, que era diu Reinaldo Puente Madinabeitia, que estava tip de les meves "trastades" com per exemple, deixar escapar els seus ocellets de les gàbies, ho feia a gratcient perquè m'agradava molt veure el lliure aleteig d'aquells éssers vius volant. No he deixat mai de ser un trasto peró a poc a poc em vaig conreant en una vida que vull viure intensament, vull que la meva existència deixi petjada a la fi dels meus dies en mi mateixa, en la meva ànima, viuré els dotze mesos del any deixant al sol·licitat agost garratibat.

Amaral. El universo sobre mi.