ULLDECONA I LES PEDRERES
Ulldecona és un poble que es desperta pel refilar agut de les màquines que tallen la pedra Sénia, és un poble que comença la jornada amb el sol de cares i a redós de les pedreres per on la terra, sense vergonya i amb un coratge cepat obre al món de bat a bat la seva ànima i descorda impúdicament tots els clams que tè a dins. Ulldecona és un poble de picapedrers que graten i descobreixen els arcans més profunds de la terra, és un poble envoltat de oliveres arrenglerades sobre els pujols i carregades dels somnis dels turons on es conreen i creixen.
Els ulldeconencs gaudeixen d'un paisatge aclaparador per una persona com jo que arriba del verd, auster i fred nord. He tingut el plaer de contemplar els carrers d'Ulldecona lluint els quinquennals adorns que els mateixos veïns han creat amb les seves mans i al bell mig dels millors desitjos de bones fostes.
Els carrers d'Ulldecona serpentejen entre petites cases d'antics pagesos enfeinats i botigues que no omplen les necessitats dels habitants més actualitzats que pujen i baixen ufanosos amunt i avall pels pobles que estàn al voltant per satisfer les seves despeses més exigents.
Una esglèsia romànica, Sant Joan Baptista de les Ventalles, situada al centre del poble és objectiu dels flashes dels turistes que com jo ens trobem aquest monument arquitectónic quan anem a treure diners a la Caixa que està al seu costat, i una blanca ermita, l'Ermita de la Pietat recolzada al sudest de la serra de Godall i com si fos un accident més del terreny que apunta cap al cel s'assabenta de les mirades núbils dels enamorats que la visiten.
El meu pas per Ulldecona i les meves petjades queden enrere sobre les voreres empedrades de Sénia d'aquest poble de Tarragona i el castell medieval embravit al capdamunt d'un turó continuarà vigilant d'aprop els somnis dels ulldeconencs que l'endemà els despertarà l'esbufec de la terra quan les pedreres començin una jornada més de feina.
ELS PETS. BON DIA.
Els ulldeconencs gaudeixen d'un paisatge aclaparador per una persona com jo que arriba del verd, auster i fred nord. He tingut el plaer de contemplar els carrers d'Ulldecona lluint els quinquennals adorns que els mateixos veïns han creat amb les seves mans i al bell mig dels millors desitjos de bones fostes.
Els carrers d'Ulldecona serpentejen entre petites cases d'antics pagesos enfeinats i botigues que no omplen les necessitats dels habitants més actualitzats que pujen i baixen ufanosos amunt i avall pels pobles que estàn al voltant per satisfer les seves despeses més exigents.
Una esglèsia romànica, Sant Joan Baptista de les Ventalles, situada al centre del poble és objectiu dels flashes dels turistes que com jo ens trobem aquest monument arquitectónic quan anem a treure diners a la Caixa que està al seu costat, i una blanca ermita, l'Ermita de la Pietat recolzada al sudest de la serra de Godall i com si fos un accident més del terreny que apunta cap al cel s'assabenta de les mirades núbils dels enamorats que la visiten.
El meu pas per Ulldecona i les meves petjades queden enrere sobre les voreres empedrades de Sénia d'aquest poble de Tarragona i el castell medieval embravit al capdamunt d'un turó continuarà vigilant d'aprop els somnis dels ulldeconencs que l'endemà els despertarà l'esbufec de la terra quan les pedreres començin una jornada més de feina.
ELS PETS. BON DIA.
Comentarios