lunes, 19 de julio de 2010

PRÒXIMA DESTINACIÓ: GIRONA-GENOVA



Aquest estiu he decicidit conèixer Girona i després volaré cap a Genova, la meva estimada Genova que no perdona any rere any la meva absència. Diria que son dos ciutats que es podrien assemblar, ambes dues són façanes del mediterrani i treuen el cap per saludar a un sol que els dona una llum diferent, tenen aquesta sort que no tenim al pais basc, per exemple. Totes maneres, no vull esqueixar-me contro els murs del surrealisme, no vull començar fent comparances perquè encara no sóc una dona que tingui molt món recorregut. Parlaré del que estic somniant que veuré a Girona, aquesta ciutat de mida mitja : somnio amb una imatge de postal on llueixen pintoresques cases vora un riu, l'Onyar, on llenço la meva canya per a pescar carpes. Somnio que el vent de la tramuntana petoneja la meva pell que comença a somriure veient els claps de llum d'un sol luminós i sense els retrets dels núvols furtius.
Continuo somniant i em trobo amb els darrers pagesos que donen vida a un mercat que només obre els matins, de les 7 a les 14, peró hauria d'anar al dissabte perquè és el millor dia per a visitar-lo, és el dia tradicional del mercat.
Com que és que gairebé l'hora de dinar estic començant a somniar amb la gastronomia que gaudeixen a Girona, que bona ha de estar la tradicional escudella amb carn d'olla o la botifarra de sang, sense oblidar l'oca amb peres i les pomes farcides amb carn, els panellets i xuixos....mmmm tant de bó pogués menjar avui aquests golafres plaers...bé, em prepararé per dinar pa amb tomàquet i pernil...apa!! i tancant els ulls viatjaré fins al mediterrani des de el gris Bilbao.
Totes maneres, abans de preparar el dinar, somniaré també amb el barri vell ple de pedra i la catedral...Deu n 'hi dó!....és impressionant, una mola de pedra, quina llàstima que aleshores en el moment de la construcció jo encara no treballava com a representant de pedreres, puc veure fins i tot un àngel de bronze que em vol comptar la història de la catedral que està protegint peró jo no vull escoltar res encara, aquest somni està anant massa endavant en els temps, he de fermar-lo perquè si no quan hi arribi no trobaré res de nou.

Un passeig per Girona.

No hay comentarios: