miércoles, 21 de julio de 2010

NEGOCIANT EL FUTUR

Hi ha tantes coses que no puc comprendre dins meu que, de vegades, penso que sóc forastera en els meus pensaments, en la meva ànima i en mi mateixa. El meu cor és com una estació de Renfe, o de Trenitalia, que contempla els oblits que passen carregats de records que van i vénen.
Emocions endins, a la vora de les sensacions amuntegades i colapsades es dibuixa un sol que s'escampa sobre un futur neguitós, un futur en construcció on tot queda oblidat en el traster del passat.
He de negociar amb els meus pensaments la façana de tot el que està per arribar, d'aquest futur on tot està encara per començar. No vull que la fúria del meu sang encara jove i embranzit escrostoni aviat els murs de la meva vida amb les baixes passions recargolades de pluges intenses, vents huracanats i un sol rodó i ardent.
He de negociar amb mi mateixa, amb la meva consciència, és una feina que he de fer sola, al costat dels consells que ondejen als quatre vents, amagats sota l'ombra de les meves dèries.
La vida és selvatja i de vegades, sense guardar les formes s'emporta amb una urpada poc elegant, moments que marquen hores de glòria i et deixa només un record, una peça de esquelet que no saps si has de enterrar o ha de quedar desenterrat.
Ombres i camins vigilen els meus negocis amb un futur encara invisible, les ombres i els camins queden resguardats per el passat, peró el meu futur i jo vivim permanentment sota un cel raspós que pressagia canvis de temps sobtats.
Totes maneres, he de negociar en el meu projecte de futur, amb un esforç dolorós i tossut el trànsit infatigable de emocions futures que encara no estàn vigilades pel passo dels temps. En el meu futur he de respirar gràcies a l'alé de la pau interior, de la serenor que em mira amb el recel tranquil d'un animal de pagés.


The future.

No hay comentarios: