CAMOGLI DEL CAP AL COR
Camogli és un poble de la regió Ligure italiana, era terra de pescadors i ara és un indret on els genoveses amansits i recolzats sobre les pedres rodones gaudeixen del cap de setmana menjant focaccia a les voreres de les aigues d'una petita platja del mediterrani. Camogli és un poble que no té arcans com els que poden tenir els seus habitants i que, a diferència de la sol·licitada Portofino és una local·litat discreta i humil. Gratant en la història podem descubrir gent de ciutat que s'amagava de la invasió dels freds alemanys fugint d'una guerra que semblava no voler estropellar l'imatge de postal de Camogli.
Els seus carrers fan olor dels tradicionals menjars mediterranis elaborats en les cuines dels restaurants que ensenyen impùdicament les seves vergonyes en les taules on menjen els turistes a peu de vorera relligant un' imatge típicament estival.
Les cases d'antics pescadors i ara de turistes del Japó són acolorides i de manera arrenglerada saluden amb el somriu de l'esperança als visitants més furtius que s'hi petonejen asseguts sobre la petita plaça que mira el mar amb ulls de façana i on els nens donen de menjar engrunes de focaccia a un grapat de colometes, i segón els més vells, cal anar amb compte que el nen després no es mengi el trosset de focaccia que la colometa ha pogut tastar amb el seu bec.
Els habitants més silenciosos de Camogli reposen en pau en un petit i discret fossar ple de llum reflectida per l'immaculat color blanc del marbre extret de les pedreres de Carrara. El fossar de Camogli és un lloc que es troba al capdamunt del poble i és un lloc de pau especial per a mi perquè es troben les restes mortals del pare d'un amic que m'està a prop en la distància més curta entre dos persones: l'amistat.
Dibuixant amb paraules Camogli, he tingut l'oportunitat de trastejar dins dels meus records que lluen amb la fermesa de la seguretat entenimentada en els meus pensaments...i en el meu cor.
p.d. Catalans: disculpeu els meus errors en llengua catalana, estic aprenent, peró tot s'anirà fent!
p.d.2: italiani: domani faccio la traduzione del post di Camogli...oggi la lascio in catalano perché non ho molto tempo, peró non vi lasceró senza el post sulla bella Camogli.
Els seus carrers fan olor dels tradicionals menjars mediterranis elaborats en les cuines dels restaurants que ensenyen impùdicament les seves vergonyes en les taules on menjen els turistes a peu de vorera relligant un' imatge típicament estival.
Les cases d'antics pescadors i ara de turistes del Japó són acolorides i de manera arrenglerada saluden amb el somriu de l'esperança als visitants més furtius que s'hi petonejen asseguts sobre la petita plaça que mira el mar amb ulls de façana i on els nens donen de menjar engrunes de focaccia a un grapat de colometes, i segón els més vells, cal anar amb compte que el nen després no es mengi el trosset de focaccia que la colometa ha pogut tastar amb el seu bec.
Els habitants més silenciosos de Camogli reposen en pau en un petit i discret fossar ple de llum reflectida per l'immaculat color blanc del marbre extret de les pedreres de Carrara. El fossar de Camogli és un lloc que es troba al capdamunt del poble i és un lloc de pau especial per a mi perquè es troben les restes mortals del pare d'un amic que m'està a prop en la distància més curta entre dos persones: l'amistat.
Dibuixant amb paraules Camogli, he tingut l'oportunitat de trastejar dins dels meus records que lluen amb la fermesa de la seguretat entenimentada en els meus pensaments...i en el meu cor.
p.d. Catalans: disculpeu els meus errors en llengua catalana, estic aprenent, peró tot s'anirà fent!
p.d.2: italiani: domani faccio la traduzione del post di Camogli...oggi la lascio in catalano perché non ho molto tempo, peró non vi lasceró senza el post sulla bella Camogli.
CAMOGLI
Comentarios