jueves, 8 de julio de 2010

AL BEL MIG DELS MEUS PENSAMENTS I EN LA LLUNYANIA DE TOT PLEGAT



Ja vaig dir en altres ocasions que m'agrada parlar en altres llengues que no siguin la meva llengua materna perquè sobretot, puc expressar els meus sentiments més pronfunds fugint dels ulls xafardets de familiars i amics que irònicament no els interessa massa el que escric perquè em tenen massa a prop. En aquest íntim racó de paraules en llengua catalana he trobat una drecera per anar fins al fons dels meus pensaments, també he dit en una altra ocasió que aquest blog és una mena de diari per a mi, un diari al que tothom que tingui curiositat per saber que tinc al cap pot treure el cadenat sense problemes i guaitar les frases que dia a dia vaig teixint amb la sàvia paciència d'un àvia cosint. Hi ha dies que no tinc ganes d'escriure res, peró la meva ment em crida amb un soroll piuladis i em fa sortir dels matolls i clarobscurs dels dies menys inspirats. Les meves amigues, el meu germà, el meu pare, es queixen que no entenen res del que escric, tot i que ara amb el google traductor ho haurien de tenir fàcil, pero ja he dit que em tenen massa a prop per desenvolupar cap tipus d'interès en traduir els agorasats mots que en altres llengues amaguen amb discreta elegància els sincers i descordats sentiments de la meva ànima. De vegades, em sento una mena d'ovella esgarriada parlant i escrivint com una nimfa encisadora de llibres, conceptes, paraules i termes nous, peró també em sento feliç i afalagada per la meva mateixa llibertat, perquè no és que estigui mal del cap, és que sóc lliure i sóc lliure com una papallona sortida de la dolenta vida d'una eruga que ha trobat el sentit de la bellesa sobrevolant la pàgina d'un llibre on està escrit això: "la bellesa és emoció i amor, és plaer, i en la seva recerca busquem la felicitat, que és, en definitiva un dels grans motors de la Història".


MANU GUIX. A CAVALL DEL VENT.

No hay comentarios: