martes, 22 de junio de 2010

Avui no és un dia qualsevol

Avui no és un dia qualsevol...no m'entenc molt bé amb el meu pare...bé...té una forma d'entendre la vida diferent a la meva i no ens hem entès mai bé...peró, és l'únic pare que tinc, l'únic patró de conducta que puc seguir encara que els homes s'ofereixen a guiar-me per camins drets i plens de felicitat que al final són simples plaers passatgers. Totes maneres, he aprés una cosa, agafaré de cadascun el millor que m'ofereix, del meu pare agafaré la vida que és irónicament bàsic, dels homes amb els que m'ensopego (sobretot al dissabte nit) agafaré les paraules que em donen a cau d'orella, sobretot perquè el soroll del bar no ens deixa escoltar altres paraules, peró avui he llegit que "el soroll no fa cap bé i el bé no fa soroll", doncs...no hauré de escoltar els mots que es pronuncien al bel mig del soroll i no hauré de emetre mots com si fossin grinyols dolents. Avui no és un dia qualsevol...a Bilbao, després de moltes dies a la foscor ha sortit el sol, la llum m'ha ajudat amb els negocis i les meves creences noves em fan companyia, em recorden que estàn a prop meu, sobretot quan menys m'ho espero. Gràcies Temprança, gràcies Coratge, gràcies Justícia, vosaltres sou el meu veritable patró de conducta en aquest caòtic món.

p.d. Aquestes paraules les deixo en català, aixì el meu pare, el meu germà no entendran res...je je je...i les persones que em coneixen des de petita tampoc...aquesta cosa de parlar llengues és una meravella!!!

p.d. post dedicat als meus dubtes existencials i a la cultura catalana que dia a dia m'enamora amb el seu "savoir faire", saber hacer de tota la vida.

No hay comentarios: