domingo, 2 de mayo de 2010

GIRONA-CAMOGLI


















ENRIQUIDOR COMENTARI D'UN GIRONÍ AL MEU POST D'AHIR:

"En certes dates, com la setmana que ve, quan comença l'Exposició Temps de Flors (http://www.gironatempsdeflors.net/cat/index.php), és molt recomanable visitar la ciutat. En tot el Barri Vell, deu haver-hi quasi un centenar de punts amb flors de diferents tipus i és realment espectacular".

www.gironatempsdeflors.net

Estic segura que serà una Exposició espectacular, la pluja d'avui fará que la setmana que ve les flors llueixin en tota la seva esplendor.


GIRONA-CAMOGLI

A través de les meves experiències vitals i de lectura he trobat similituds entre dues llocs del món: Girona i Camogli. "Girona-he llegit- és una ciutat situada molt lluny de Madrid i relativament-només relativament-propera a Barcelona". Camogli és un poble italià de 5633 habitants. La història no sé si els uneix, perqué sincerament m'aborreix una mica la història i el passat, peró pel que he llegit i viscut, veig que tots dos tenen carrers estrets, cases acolorides, molta llum, una gastronomia envetjable i al contrari que en altros països del arc mediterrani quan volen deixar tancat algun assumpte greu en comptes de treure la navalla es limiten a nomenar una comissió perquè realitzi un estudi. Doncs, són llocs que han viscut la civilització tants anys.
Girona té la Costa Brava farcida de nens que llencen sorra a la cara i motos nàutiques que embruteixen l'aigua i Camogli té la spiaggia embotida de gent que amb ombrel·les de colors enlletgeixen el colorit ambient que donaven les cases dels antics pescadors.
Sobretot, la gent d'aquests llocs és gent pastada a l'antiga, un tipus de burgesos amb barretina vinguts a més, o a menys, aixó és relatiu.

P.D. no us perdeu a Camogli, la focaccia de totes les llets: normal, amb ceba, a la salvia, amb olives, amb formatge...jo la vaig menjar a les voreres del mar, al costat de les gavines que em miraven ansioses de compartir la focaccia...tot un espectacle!! A Girona, he llegit, són un espectacle l'oca amb peres, les pomes farcides amb carn i la botifarra de sang...ah i els bolets, sense oblidar el dolç: panellets i xuixos. Justificar a ambos lados

ITALIANO

Attraverso le mie esperienze di vita e di lettura ho trovato similitudini tra due localitá del mondo: Girona e Camogli. " Girona -ho letto- é una cittá ubicata molto lontana da Madrid e relativamente -soltanto relativamente- vicina a Barcellona". Camogli é un Comune della Regione Liguria di 5633 abitanti. Non só se questi due posti siano uniti dalla storia, perché sinceramente la storia mi annoia un po', lo stesso che il passato, peró da quello che ho letto e vissuto vedo che tutti e due hanno vicoli (caruggi), vicoletti stretti, casette piccole colorate, molta luce, una gastronomia invidiabile e al contrario che in altri paesi del mediterraneo quando vogliono chiudere qualche argomento complicato anzi di tirar fuori il coltello elaborano uno studio per soluzionare il problema. Dunque, sono popoli che vivono la civiltà da anni.
Girona ha la Costa Brava, piena di bambini che ti buttano in faccia la sabbia o i sassi del mare e le moto nautiche che imbruttiscono l'acqua e Camogli ha la spiaggia stracolma di gente che con i suoi ombrelloni estivi colorati fanno diventare brutta la passeggiata che le case variopinte in riva al mare imbellirebbero.
Soprattutto la gente di questi posti, é gente all'antica, una specie di borghesi con cappello arricchiti, o impoveriti, questo é relativo.

P.D. A Camogli, non perdetevi la focaccia di tutti i tipi, normale, con cipolla, col formaggio, alla salvia o con le olive..io l'ho mangiata sulla battigia del mare...insieme ai gabbiani che mi guardavano ansiosi di condividere con me qualche boccone di focaccia...tutto uno spettacolo!! A Girona invece, ho letto che sia uno spettacolo l'oca con le pere, le mele ripiene di carne e il sanguinaccio...ahhh e i funghi, senza dimenticare il dolce: panellets e xuixos.

No hay comentarios: