MONZÓ

Quin difícil será escriure el meu primer post en catalá, espero omplir-lo d'una idea que atregui, però sobretot, estic segura que ho ompliré d'una cosa: errors lingüístics!!! Peró està bé això de cometre errors, vol dir que estic en camí d'aprenentatge i algún día sabré escriure bé aquesta llengua mediterrània, tan rica d'història i musical com l'italià, perqué quan els corregeixi, em donarà tanta ràbia que segur no els cometré mai més.
En absolut tinc domini de la literatura catalana, però sí interès, i m'han racomanat aquests autors: Quim Monzó, Pere Calders, M.Mercè Roca, Alfred Bosch, Baltasar Porcel...crec que son generes diferents tanmateix.
M'agrada molt Monzó, estic d'acord amb algunes crítiques constructives que he llegit d'ell: "Monzó és un escriptor valent, innovador, de vegades salvatge i sempre impertinent", també he llegit aixó d'ell: "Els relats de Monzó no tenen psicología ni missatge, sinó una força penetrant, un humor arrasador i una solidesa d'ofici excepcional".
M'agrada aprendre el catalá a través d'aquest autor distint, especial per a mí, que quan ho llegeixo em costa retirar els ulls de les frases del llibre i tancar-lo, com si estigués enganxada. Monzó es mou entre la narrativa i el articulisme i jo destacaria dues llibres: "zzzzzzz", recull d'articles periodístics irónics, i "El perqué de tot plegat", 30 relats que conten amb mestratge literari els dubtes i inseguretats de persones com qualsevol de nosaltres, que componem la humanitat.
P.D. Sisplau, que no canviï mai el color dels taxis de Barcelona!!! Són com Monzó: distins.

Comentarios

Entradas populares